Diari de Nadal

25 de desembre de 2010

Maleïts pronoms febles!

Ahir per la tarda el professor de català va ficar-nos de deures una redacció on hi apareguessin pronoms febles. Quan va acabar la classe va dir-nos que la teníem que fer-la per l'endemà. Quan vaig arribar a casa vaig començar a fer-la, primer vaig menjar-me un entrepà, era boníssim. Li vaig demanar a la meva mare que em comprés fulles de paper, va anar a la papereria, quan va arribar-hi li va demanar a la noia que volia fulles, i ella les hi va donar. Quan vaig arribar a casa, vaig passar-la a net, era molt llarga, ocupava dues pàgines. Quan vaig acabar vaig anar-me’n al parc on hi havia els meus amics, els hi vaig preguntar si havien fet la redacció, ningú l'havia fet. Els vaig dir-lis que era mol llarga i difícil de fer, llavors tots van anar-se'n a fer-la.

Els Pets - Bon Dia

He triat aquesta cançó perquè m'agrada molt, la cantava quan era petit a l'escola. Quan la vaig escoltar per primera vegada tenia uns 10 anys. Em recorda a la classe de primària.

Els meus futurs estudis

Ja tinc 18 anys, no tinc xicota ni la vull, tinc el cabell castany, la pell morena, els ulls verds, sóc alt i prim. Aquest any començaré la universitat i estudiaré Biologia Marina, m’agrada molt el mar, els peixos, bussejar, els treballs de recerca... Però l’inconvenient és que he de anar a estudiar a València, és bastant lluny, no estaré amb la família ni amb els amics, allà no coneixeré ningú, però d’altra banda ,m’agradaria viure sol com la Magda. És la meva millor amiga, la conec des que vaig néixer, viu a Roses i està estudiant filologia anglesa. Per estudiar aquesta carrera és necessari estar a Anglaterra, viu sola en un petit apartament d’uns 40m² amb una habitació, un bany, una cuina i un petit menjador on estudia.

La Magda és molt independent ja fa tres anys que està estudiant a Anglaterra. Li agrada molt estudiar, quan torni a Catalunya estarà un any sense fer res. Després s’anirà a estudiar als Estats Units, allà no sap què estudiar però vol anar-se-ni’hi a viure, li agrada molt aquell país, la cultura, la gent, el menjar.

A mi m’agradaria ser com ella, és molt decidida. Anar-se’n a viure a un altre país és un canvi molt gran, el faré d’aquí un temps quan ja estigui jubilat i no tingui res a fer.